Actualitat

[Antonio Velasco Gómez] D’una elegància natural, pèl entrecà, edat indefinida —mitjana la seixantena al meu entendre—, lents que s’enfosqueixen o aclareixen a caprici de la llum solar, somriure perenne malgrat les terribles vicissituds que la vida li va plantejar, Miguel Montenegro és el director de la Comissió dels Drets Humans del Salvador (CDHES), que té, entre d’altres, la tasca de denunciar les situacions de violència i abusos del poder en aquest país.

- Durant gran part dels 12 anys que va durar el conflicte armat al meu país, des del 1980 al 1992 —em diu Miguel mentre prenem cafè en un restaurant dels afores de Girona—, els Estats Units van aportar a les forces armades salvadorenques un milió de dòlars diaris, per impedir que el poble, alçat contra la dictadura de l’oligarquia, aconseguís la llibertat. No volien veure una nova revolució triomfant a Centreamèrica, com la de Nicaragua.

Miguel Montenegro va patir en primera persona els horrors de la guerra, sent perseguit, torturat i empresonat. Però l’assassinat d’un dels seus cosins, la desaparició de tres més, així com el de tants companys i companyes de la CDHES i molts amics i paisans, van ser les fletxes que més van ferir el seu cor, que encara sagna. Tot i així, o potser per això, fa més de 40 anys que treballa contra la injustícia, contra la manca de llibertats i en la defensa i promoció dels Drets Humans (DDHH).

Tot i haver criat nou fills, ha pogut dedicar part de la seva existència a defensar causes humanitàries. Col·laborador de l’ONU acumula una gran experiència en la realització d’estudis, seminaris i tallers sobre el tema. Per la seva tasca, és conegut a diversos països, havent realitzat missions a Irlanda i Sud-àfrica. Ha actuat com a delegat de DDHH a diversos països americans, així com representant de la Comissió dels Drets Humans del Salvador a les Nacions Unides.

Miguel Montenegro ha visitat Barcelona, Terrassa i Girona durant aquests primers dies d’octubre del 2023, convidat pels Comitès Òscar Romero. La finalitat d’aquesta visita és donar a conèixer la terrible situació en relació amb la vulneració dels drets humans a El Salvador i sol·licitar ajuda a entitats i administracions del nostre país. Amb aquest motiu es va reunir, acompanyat de membres dels Comitès Òscar Romero, amb representants de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.

- He vist les terribles imatges de les detencions massives de joves al teu país, Miquel —li dic. Són tots bandes?

- No, gens —em respon. Nayib Bukele tuiteja diàriament la frase “0 homicidis”. Així comencen tots els seus tuits, dient zero homicidis. Això significa, per a ell i per als molts salvadorencs que li donen suport, que la seva guerra contra les bandes criminals —les mares— està tenint èxit. Al cost d’un Estat d’excepció que roman des del 27 de març del 2022 i que ja s’ha cobrat 72.600 detinguts, segons l’última dada coneguda. En realitat, aquestes detencions massives i indiscriminades són la part visible d’una política repressiva més àmplia, que arriba a les organitzacions civils, fins i tot a la premsa que s’atreveix a denunciar i qüestionar les captures d’innocents. Una política que ha enfrontat Bukele amb la Comissió Interamericana de Drets Humans, a la qual el mandatari acusa de defensar els criminals.

Miguel Montenegro comenta que Bukele va prometre molts canvis relatius al suport a les víctimes. Parlem de més de setanta mil morts, milers i milers de ferits i més d’un milió de persones que van abandonar el país a conseqüència del conflicte armat. La realitat n’ha estat una altra, ja que no hi ha hagut cap acostament d’aquest govern per encarar l’assumpte de la reparació a les víctimes.

Som deu els comensals al restaurant entre Girona i Riudellots de la Selva, on vam dinar amb Miguel Montenegro. Algunes d’aquestes persones són les que difonen per la província de Girona l’Agenda Llatinoamericana Mundial i d’altres formen part dels Comitès Òscar Romero. Montenegro, com vaig dir al principi, manté tot el temps un somriure, fins i tot quan comenta fets terribles, si bé és cert que, mentre s’adona d’aquests negres episodis, el seu somriure es tenyeix d’una lleu amargor.

- Un dels meus cosins va ser assassinat i tres segueixen desapareguts, tants anys després —em diu Miguel amb la mirada perduda. El meu avi, el meu pare, la meva germana i dos oncles van ser capturats i torturats. El meu pare va ser detingut una segona vegada, i en vam estar sense notícies durant més d’un mes. L’angoixa familiar, com et pots imaginar, va ser terrible. Quan va ser alliberat per la Guàrdia Nacional va arribar a casa amb tremendes lesions, ja que l’havien torturat amb extrema crueltat.

La resta de comensals estava immers en apassionades discussions, mentre jo conversava amb Miguel Montenegro. Em vaig atrevir a preguntar-li, tot i saber que era un tema delicat, si ell també havia patit tortures i presó als anys del plom a El Salvador.

- Em va detenir la policia durant tretze dies i em van aplicar tota mena de tortures físiques i psicològiques. Després d’això, em van traslladar al Penal de Mariona, on vaig estar pres per sis mesos.

La impunitat dels horribles crims continua present. Sobre aquest tema de la impunitat li va preguntar Javier del Pino a Montenegro l’endemà, 8 d’octubre, al programa de la Cadena SER A vivir que son dos días.

- A El Salvador mai no hi va haver democràcia fins al 1992 —va contestar Montenegro—, any en què finalitza el conflicte després de la signatura dels Acords de Pau, que estableixen la desaparició dels batallons d’elit, especialitzats en tortures i assassinats, la reducció de les Forces Armades i la instauració d’una nova policia nacional civil, així com una procuradoria per a la defensa dels drets humans. A partir d’aquí, s’inicia un procés nou, de democràcia, a El Salvador. No obstant això, en cap moment no es va enfortir el sistema de justícia, de manera que la lluita contra la impunitat no va aconseguir tenir defensors des de les estructures estatals, així com tampoc no es va promoure la lluita contra la corrupció. Com a conseqüència, la situació que ara tenim és la d’impunitat davant de tant crim i tanta corrupció.

Miguel Montenegro, home de verb fluid i gran coneixedor de les vicissituds per les quals travessa el seu país, em comenta que ni els governs del Front Farabundo Martí per a l’Alliberament Nacional (FMLN), ni de bon tros els de l’Aliança Republicana Nacionalista (ARENA), van respondre eficaçment a la inseguretat que patia la població. Les bandes campaven a voluntat, fortament armades i establint controls territorials. Extorsions, desaparicions i morts es donaven diàriament. Davant d’aquest panorama, Nayib Bukele va demanar a l’Assemblea Legislativa que aprovés el règim d’excepció, cosa que va suposar la plena suspensió de les garanties constitucionals. Això es va traduir en una política de repressió i de detencions massives, sense investigació prèvia, sense respectar el dret dels detinguts a un advocat i sense considerar per res el respecte als drets humans, cercant barris i colònies senceres i capturant massivament els joves, sobretot aquells que portin algun tatuatge.

El foment de la delació és un altre dels mètodes emprats per l’actual govern salvadorenc. Han publicitat un número de telèfon on qualsevol pot denunciar anònimament les persones sospitoses d’haver pertangut a alguna colla, donant-se així molts casos de denúncies per picabaralles o rivalitats personals, propiciant-se així l’empresonament d’innocents. Una prova és que, dels més de setanta mil detinguts, set mil ja han estat posats en llibertat sense càrrecs. Són aquestes persones alliberades les que expliquen els maltractaments i les tortures a què van ser sotmeses. Aquests són delictes estatals de lesa humanitat. Ni la procuradoria, ni les autoritats governamentals, estan donant resposta a les demandes dels familiars de les persones mortes als penals per tortures i per manca d’atenció mèdica.

Ens acomiadem de Miguel Montenegro amb abraçades fraternals, amb què li transmetem el nostre suport i el nostre desig que la seva lluita per la justícia, per la llibertat i pel respecte entre els éssers humans, contribueixi a millorar la vida de la nostra espècie. Aquesta també és la nostra lluita.