Actualitat

“Inflació i pèrdua de poder adquisitiu, què es pot fer?” va ser el títol del Seminari internacional organitzat pel moviment germà portuguès LOC/MTC, que es va celebrar del 13 al 16 de juny passat, a la ciutat de Torres Novas. En nom d'ACO hi van assistir el president, Jordi Soriano i el responsable de la Comissió d'Economia, Josep Bonastre, que va participar en una taula rodona amb militants d'Alemanya, Tirol del Sud/Itàlia i Portugal. Allà es va constatar que, malgrat que les realitats dels països són diferents, els salaris no han augmentat prou per compensar la taxa d'inflació. Així, entre els treballadors més mal pagats ha augmentat el risc de pobresa extrema i les llars amb hipoteques i salaris més baixos viuen en una situació financera desesperada. Podeu consultar les fotos a l'enllaç: https://flic.kr/s/aHBqjBy45u

El tema es va desenvolupar amb l'ajuda d'experts en cinc sessions. Aquestes van ser les aportacions principals:

• La inflació implica poder comprar menys per la mateixa quantitat de diners.
• Les crisis inflacionistes tenen motivacions diferents.
• Les mesures per controlar la inflació haurien de tenir en compte les diferents realitats, però això poques vegades passa.
• És imprescindible una supervisió i regulació més grans de l'especulació descontrolada de preus.
• La inflació produeix guanyadors i perdedors: algunes empreses han incrementat enormement els beneficis (bancs i empreses amb monopolis sobre productes de primera necessitat).
• Ens hauríem de preguntar com es distribueixen els costos i els guanys, perquè la taxa d'inflació no ha estat la mateixa a tot Europa, ni els sacrificis han estat els mateixos per a tothom.
• La manera d'escollir els indicadors d'inflació influeix i hauria de passar pel diàleg social.
• Cal que els sindicats siguin més forts i tinguin més pes en les negociacions: per això tots els treballadors s'han d'unir al voltant de les seves associacions.
• Quan la inflació baixa la majoria dels preus de béns i serveis triguen molt a baixar i és poc probable que tornin als seus nivells anteriors.
• Cal pensar en formes alternatives d'organització dels treballadors en aquestes situacions: cooperatives de consum, diversificar les formes d'aprovisionament i altres maneres de reduir els costos de l'especulació.
• En prevaldre els criteris de les polítiques liberals, les desigualtats han augmentat clarament. Gairebé la meitat de la riquesa mundial està a les mans de l'1% de la població i el 52% de la població té al voltant de l'1% de la riquesa.
• El gran problema actual és que la riquesa creada està molt mal repartida i els salaris més baixos no han seguit el ritme de la inflació, i per això un petit augment de la inflació ho canvia tot.
• Urgeix un salari mínim just i ajuts a les pensions més baixes, que permetin viure amb dignitat i sortir del llindar de la pobresa.
• Cal repensar la propietat, orientar el sistema bancari cap al bé comú, donar importància a una economia ètica que reconegui i protegeixi el treball digne i segur per a tothom, especialment per a les dones.
• Els consumidors també tenen un paper important per exercir a l'hora de triar i exigir normes. Les nostres opcions de consum són importants, així com el sentit de la sobrietat.