ANNA Tal com deia, us he convidat perquè parlem de si en ple segle XXI té algun sentit reivindicar el 8 de març.
ISABEL Mireu, jo sóc gran, massa i tot. He tingut fills i néts. He treballat fins a trencar-me l’esquena i la meva feina mai no ha estat reconeguda. Tinc una pensió de pena, fins el punt que alguns dies he d’anar a dinar al menjador social. Quan cobro
he d’ajudar el meu fill, que està aturat, a pagar la hipoteca.