Actualitat

El Primer de Maig, Dia Internacional dels Treballadors i Treballadores, és una jornada reivindicativa en la qual commemorem la solidaritat dels obrers de Xicago de 1886 i les víctimes de la defensa dels drets laborals. Avui, 124 anys després, veiem noves víctimes de la desigualtat, de l’explotació i de l’atur en el món del treball. Com a cristians compromesos en el món obrer, prenent com a base la realitat que vivim, els criteris de l’Evangeli i la convicció que, per voluntat de Déu, els béns de la terra són per a tothom, segons el principi del pensament social de l’Església, volem manifestar públicament aquestes reflexions:

1. Mirant la realitat actual:

• Veiem com la set de guanys econòmics i l’especulació han trencat les regles de joc del propi sistema capitalista. No es pot tornar a caure en el mateix error. Hem d’anar a l’arrel de les causes de la crisi per actuar en conseqüència. Cal una ètica de valors que denunciï els guanys excessius i l’especulació.

• Ens adonem que s’aprofita la situació de crisi per anar reduint, amb impunitat, els drets dels treballadors, aconseguits al llarg de tants anys de lluita i de sacrifici de vides humanes.

• Constatem que les grans multinacionals se situen per damunt de la petita i mitjana empresa i dels treballadors autònoms, als quals no se’ls facilita l’accés als crèdits necessaris per realitzar la seva activitat.

• Veiem que va en augment el desequilibri social i econòmic, amb sous molt elevats dels directius financers, empresarials, polítics i esportistes d’elit mentre que la situació dels treballadors, els aturats i els pensionistes és cada cop més precària, i la diferència abismal entre països rics i pobres es va fent cada vegada més gran.

2. Partint de criteris comunitaris valorem que:

• El treball és un dret fonamental, no una almoina. Fent nostra la causa de Jesús, que aixeca la persona humana en la seva dignitat, el treball ha de promoure la humanització i la solidaritat. És indispensable la consciència col·lectiva davant de l’individualisme i la desmotivació laboral.

• El treball ha d’estar al servei de la persona, no la persona al servei del treball. Necessitem un sistema més comunitari i cooperatiu. Hem de ser capaços d’organitzar-nos, i no esperar que tot ens vingui fet.

• Si hi ha d’haver reformes, no han de recaure només sobre la classe treballadora, sinó que cal canviar el sistema bancari i el sistema empresarial.

3. Compromisos d’actuació:

• No transigir davant la reculada dels drets dels treballadors i del tracte abusiu als treballadors immigrants.

• Prioritzar els drets dels qui no tenen treball o el tenen en condicions més precàries.

• Demanem un control eficaç de l’especulació i dels beneficis abusius d’algunes empreses i de la banca.

• Motivar la militància obrera i sindical amb sentit crític. Acompanyar i fer costat als militants que s’impliquen.

• Mentalitzar contra la passivitat dels treballadors, que és complicitat amb les estructures d’explotació.

• Cercar alternatives al sistema capitalista i consumista, des d’una manera de viure més senzilla, humanitzadora i solidària.

• Ser una veu crítica i veu dels qui no tenen veu allà on siguem.

Com a cristians en el món del treball, estem convençuts que no ens equivocarem mai quan ens posem al costat dels qui més pateixen l’explotació laboral, la discriminació i l’atur, i volem reafirmarnos en aquest compromís.

MOVIMENTS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS: ACO, GOAC, JOC, MIJAC, CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES EN BARRIS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA.