Please enable JS
La sociòloga Patricia Castro serà la ponent de la propera Jornada General.

Vigència de la “O” d’“Obrera”, a la Jornada General de l’ACO

La sociòloga Patricia Castro s’ocuparà de fer la ponència

setembre 09/Joan Andreu Parra/

La 71a Jornada General de l’ACO que se celebrarà el 12 d’octubre proper als Salesians Rocafort marcarà el punt d’inici d’un curs que tindrà per lema “Aixeca’t i camina” (Lc 5,23). Atès que al darrer Consell es va aprovar una resolució per “abordar un procés de reflexió-formatiu sobre els conceptes classe obrera i acció catòlica”, la ponència estarà dedicada a la situació i els reptes de la classe obrera avui, l’extensió de la desigualtat i les diferents cares de la precarietat.

La conferenciant serà una jove sociòloga barcelonina filla d’obrers industrials, Patricia Castro, que ha publicat el llibre Tu precariedad y cada día la de más gente (Apostroph, 2023). “Quina és la veritat horrible que s’amaga darrera l’argot neoliberal i les elits econòmiques actuals? Que el preu a pagar pel progrés som tots nosaltres”, és una de les preguntes i respostes contundents que planteja a l’assaig. L’autora va passar pels micròfons de l’espai Llevat dins la pasta de Ràdio Estel el gener passat. Podeu sentir l’entrevista a l’enllaç: https://www.estelfitxers.com/podcasts/2023-2024/CAPITOL_86_20240103_LLEVATDINSLAPASTA___PRECARIETAT_LABORAL.mp3

També podeu consultar l’entrevista que li van fer a Catalunya Pluralhttps://catalunyaplural.cat/ca/patricia-castro-es-injust-demanar-li-a-una-majoria-de-gent-que-viu-malament-que-visqui-pitjor/

O l'article que va publicar al mateix mitjà: https://catalunyaplural.cat/ca/quin-exit/

També us compartim l’article “Per què mantenir la O d’Acció Catòlica Obrera?” publicat a la revista Témoignage, n. 612 de novembre-desembre 2023, d’ACO-França, obra de Daniel Bertho i Pierre Flament que ha traduït Montserrat Sidera:

 

Per què mantenir l'O d'Acció Catòlica Obrera?

El punt de vista de dos militants d'ACO França, sobre la qüestió de la consciència obrera.

Per què és aquesta la pregunta de tot el moviment obrer?

La noció de classe obrera és la consciència de pertànyer a un grup social explotat pels empresaris. Del capitalisme va néixer l'organització dels obrers a la producció, i va ser necessari un temps perquè els empleats, encarregats, i comandaments intermedis, es reconeguessin i fossin reconeguts en aquest procés.

Aquesta noció de classe és vital per comprendre el món i actuar per al bé de tothom. Els empresaris fan tot el possible per fer desaparèixer la paraula “obrer”, per tal de perdre la referència a classe obrera, sinònim de conflictes i, en conseqüència, perillós per a ells. És la lluita de les paraules, és a dir una lluita ideològica. El moviment obrer té el deure d'explicar i desfer els enganys que divideixen els assalariats, ajudar-los a comprendre que, com a assalariats, estan venent la seva força de treball i depenen d'un sistema d'explotació en benefici d'uns quants.

La missió de l'evangelització d'ACO només es pot basar en el plantejament del moviment obrer.

Com la A o la C, el concepte O anuncia la nostra identitat.

En missió sobre el mateix terreny que les organitzacions obreres, ACO ha de comprometre's en l'educació popular i acompanyar tots els passos que van cap a aconseguir més dignitat i més consciència obrera.

És un engany utilitzar el terme “mitjans populars”?

Estar en un medi popular és una experiència molt freqüent que trobem a certes diòcesis i que defineixen la seva missió cap a aquestes poblacions a través de la pastoral de les ciutats.
Acollir les persones tal com són, és essencial. Però la missió d'ACO és enviar-les a un poble organitzat que vol la justícia i el bé comú per a tothom i cerca el camí per alliberar-se de l'explotació de l'home...

ACO és l'instrument de la missió de l'Església per als treballadors. Hem de conservar la nostra originalitat davant del risc de ser dissolts en una missió global que no respecta els mitjans. Cal que l'O d'ACO no sigui un inconvenient per convidar àmpliament. És bo per a tot el món obrer, al qual ens dirigim, amb una doble fidelitat: al món obrer i a Jesucrist.

En lloc de considerar-ho com una dificultat, fem-ho la nostra particularitat i el nostre orgull. Desenvolupem i creem llocs i espais on la qüestió de la nostra pertinença al poble de treballadors sigui conegut i acollit, on la riquesa dels mitjans col·lectius que es donen els assalariats per sortir de l'explotació siguin mostrats com a camins de l'amor de Déu. Perquè tots i cadascun tinguin vida i vida en abundància. És bo el camí de l'alliberament dels treballadors on Déu ens precedeix.



Altres articles