Grup de criança

Miryam Pérez Fajardo

Nom activitat

Grup de criança (encara que a mesura que els infants han anat creixent és a més un grup de jocs per als petits).

 

Localització

A l’associació de veïns de Caño Roto, a Madrid

 

–Quin paper hi jugues, quina funció hi tens, en aquesta activitat?

Sóc una més, entre totes formem part integrant del grup i el tirem endavant, però com a militant hi he fet la meva opció, procuro animar i motivar, estar atenta i tenir cura de les altres mares.

 

–Com t’hi vas vincular i des de quan?

Unes quantes mares del barri i jo ens trobàvem al parc a l’estiu; fa tres anys, quan va començar l’hivern, vam decidir iniciar aquest grup sota un sostre per tenir un lloc calentó on aixoplugar-nos amb la canalla i poder continuar gaudint d’aquest compartir entre nosaltres que tant de bé ens feia.

 

–Per què hi ets, què et motiva a ser-hi?

Moltes coses em motiven per ser aquí. En primer lloc, el meu estat vital: sóc mare i això implica molta necessitat de compartir el que es viu. És massa intens per viure-ho tota sola. És una llàstima perdre tota aquesta riquesa. A més sóc militant, crec que cal crear xarxes, associar, col·lectivitzar, crec que són respostes revolucionàries que fan front al sistema. Sóc aquí perquè sóc dona, i crec en les respostes femenines creatives que creen lligams, que nodreixen i acullen. És la meva opció perquè sóc creient, i crec en les respostes que neixen del cor, que generen vida.

 

–En què t’ajuda com a persona i com a creient?

Em fa viure sentint-me part d’una realitat viva i plena de riquesa. M’obliga a replantejar-me coses, em qüestiona. Quan fallo en res, quan no trobo la sortida, m’obliga a créixer, a ser més responsable.

Com a creient em confirma que la Mare/Pare és aquí en cada cara, dia a dia. Em fa créixer acompanyada.

 

–Quina experiència de transformació social esteu fent?

Crec que estem vivint un fet revolucionari. Dones que es troben sense cap més objectiu que compartir riqueses i col·lectivitzar experiències. Donant-se de forma gratuïta mútuament en un barri senzill: una mare soltera a l’atur, dues mares ucrainianes a l’atur, dues mares espanyoles a l’atur i una que treballa. Totes juntes descobrint que hi ha formes col·lectives de viure allò que el sistema ens vol obligar a viure en soledat: la maternitat. Els centres comercials no han de ser pas el lloc de refugi a l’hivern; comprar-ho tot per al teu fill perquè no tens a ningú que et passi roba no ha de ser pas l’única via; sentir que ets l’única dona que se sent desbordada al tenir un fill no cal que sigui viscut en soledat. Les dones podem arribar a descobrir un nou horitzó per a nosaltres mateixes si tenim un espai on poder creure en nosaltres mateixes i confiar en tota aquesta dolcesa que sentim durant el puerperi i la maternitat. Un grup de criança pot ser la plataforma per permetre que es desbordi una mirada diferent cap a la resta del món: carregada de justícia, de sensibilitat, amor i creativitat.

 

–Com és valorada pels receptors, pels participants, pel barri?

Crec que estem alimentant una mica l’associació de veïns de saba nova i alhora algunes mares del grup estan descobrint com és una associació de veïns. Estem construint barri perquè encara que algunes mares que convidem després no es queden pel barri al parc ofereix moments de compartir, de fer barri proper, crea xarxes. Algunes de les mares que estan en l’entorn del grup no tindrien cap més punt de referència per a algunes coses que les preocupen. També ajuda a fer conèixer l’associació dintre del barri, que és una gran desconeguda!

 

–Com superes / supereu els moments de dificultat?

Amb confiança, com si es tractés d’una família. Sabent que cada una tenim un valor dintre del grup i que a vegades són difícils els equilibris. Escoltant. Amb fe i confiança que tot a poc a poc s’anirà fent.