setembre 22/Santi Boza/
Ara fa quatre anys assumia la responsabilitat de la que avui m’acomiado. Com vaig compartir llavors, va ser una decissió ajornada un any quan se’m va plantejar per primer cop el 2017, i en rebre la petició per part de la Maria Martínez un any després, honestament no vaig trobar cap motiu que em fes dir no. Tot em portava a dir sí: el meu moment personal llavors que m’encoratjava a fer-ho, la meva trajectòria en el meu grup de revisió de vida que m’ha ensenyat moltíssim sobre el que suposa la militancia obrera i cristiana ja des de la JOC i, és clar, també la capacitat de persuasió i entuasiasme de la propia Maria en fer-me la proposta.
El balanç, malgrat les dificultats que us podeu imaginar, no pot ser més positiu. Ha estat un privilegi treballar al costat d’un Comitè Permanent tan entusiasta, que s’estima el Moviment, que quan s’han pres decisions, complicades algunes d’elles degut a les situacions inèdites que tots ens hem trobat, ha mirat de fer-ho pensant en la militància en el seu conjunt. Vull agrair-vos a tots els membres d’aquest equip permanent el vostre acompanyament, el saber estar a l’alçada en decisions complicades que hem hagut de prendre, vetllant en tot moment pel bé comú i els interessos de la majoria. Tots, crec que estareu d’acord, en què les dificultats ens han fet aprendre i créixer molt. Vull agrair molt especialment al petit grup de treballadors de l’ACO (Joaquim i Àngela a coordinació, Marilia i Manoli a secretaria, Joan Andreu a comunicació) amb qui he compartit aquests anys, el seu compromís i estimació per l’ACO. Gràcies per l’acompanyament sempre oportú i carregat de sentit de l’humor del Pepe Baena com a consiliari del moviment amb qui he coincidit aquests anys. El meu record, reconeixement i la meva estimació per “les meves presidentes”, María i Rocío, amb qui he compartit tants moments de preses de decisions, de valorar prioritats, de discerniment i de pregària, moltes gràcies a les dues.
Agrair l’acompanyament, recolzament i estimació del meu equip de revisió de vida durant aquests anys, malgrat les dificultats trobades pel camí. També el de la meva familia i amics amb qui he compartit els moments d’aquesta responsabilitat i a qui demano disculpes per no saber sempre transmetre adequadament com ha estat d’important per mi.
La meva gratitut per tots i cadascun dels militants amb qui he compartit algun moment durant aquests quatre cursos, bé en el Comitè General, o bé en les visites a les zones amb motiu d’alguna trobada, menys nombroses del que m’hagués agradat. O simplement intercanviant un somriure de complicitat presencial o telemàtic. Vull sobretot agrair la vida compartida a través dels vostres testimonis que permeten descobrir Jesús en el compromís que contribueix a canviar el nostre entorn.
Tot i que formalment és avui, dia de la Jornada General, quan m’acomiado de la responsabilitat, no será fins la celebració del nostre XII Consell quan deixaria d’assumir aquestes funcions. De tot cor confio que el President que ara, o espero properament, assumeixi la responsabilitat que jo deixo, experimenti el sentit de privilegi que jo he gaudit i que ens anima a sembrar, tal i com l’Evangeli ens ensenya a la Paràbola dels Talents (Mateu 25,14-30), confiant que el fruit obtingut val la pena.
