setembre 22/Pepe Baena/
Com ha passat el temps! Quatre cursos com a consiliari general acompanyant persones, militants i consiliaris a l’ACO. Un acompanyament que s’ha anat concretant amb el pas del temps amb Crist de veritable Company de camí. Més d’una vegada m’ha hagut d’esperar al costat d’un pou per entrar en diàleg amb mi en moments delicats: marxa prematura del coordinador general que ens va portar a fer una revisió de vida per actuar a la llum de l’Evangeli, dificultat de trobar relleu de presidenta i d’altres responsabilitats de militants i consiliaris, protagonisme imprevist de la pandèmia de covid que ens ha canviat la vida i el funcionament del moviment, envelliment i mort de consiliaris referents que ens han fet plantejar-nos seriosament la memòria històrica (darrerament la mort del ben estimat Tano Casacuberta), sensació de pària i indocumentat davant els bisbes per no tenir un nomenament episcopal com a consiliari d’un moviment d’Església, mort inesperada del company sentimental de la coordinadora general que ens ha deixat amb una bretxa de dolor i de coratge per a tirar cap endavant…
En aquest pou d’aigua compartida s’han anat parant persones amb els seus noms i cognoms que han deixat escrit en el meu quadern de vida de consiliari capellà. Jesús havia de travessar Samaria. Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep; allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia. Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu: “Dona’m aigua.” Els seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar menjar. (Joan 4,4-8)
Abans m’havia deixat el testimoni Josep Jiménez Montejo com consiliari general per dedicar-se a l’acompanyament del Moviment Europeu de Treballadors Cristians al costat de tantes tasques com tenia. Continuava donant el millor del seu carisma de prevere en el món obrer. També jo he hagut de compaginar la meva responsabilitat d’ACO amb altres feines pastorals i familiars: rector de la parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bellavista i de la parròquia de Santa Coloma de Marata, consiliari del MIJAC de Bellavista i de la JOC del Vallès, consiliari de tres grups de ACO, consiliari de zona de ACO del Vallès Oriental, responsable d’un grup del Pradó i fill d’un pare amb demència senil i germà d’un divorciat amb problemes afegits. No m’estranya que Jesús es detingués per a descansar i demanés aigua a una dona samaritana sense importar-li que no fos jueva. Necessitem demanar aigua als altres sense posar etiquetes per entrar en diàleg humà i diví. Però la dona samaritana preguntà a Jesús: “Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que soc samaritana?” Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: “Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: "Dona’m aigua", ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva.” (Joan 4,9-10)
Possiblement he volgut apaivagar aquesta set sense assaborir prou aquesta aigua tan especial posant-me impediments o aferrant-me a experiències passades amb altres moviments. Perquè no és el mateix acompanyar moviments de nens i de joves que d’adults. Així vaig haver de realitzar aquest procés pertinent. He hagut de fer-me meu el servei de consiliari general d’ACO amb les meves qualitats i limitacions, les meves renúncies i els meus aprenentatges com la samaritana de l’evangeli. La dona li diu: “Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D’on la trauràs, l’aigua viva? El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. Que potser ets més gran que no pas ell?”. Jesús li respongué: “Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set. Però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna.” Li diu la dona: “Senyor, dona’m aigua d’aquesta! Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.” Ell li diu: “Vés a cridar el teu marit i torna.” La dona li contesta: “No en tinc, de marit.” Li diu Jesús: “Fas bé de dir que no en tens. N’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat.” (Joan 4,11-18)
Voldria deixar constància que hi ha hagut molts espais en aquest camí de quatre anys o cursos que he pogut beure d’aquesta aigua que no s’acaba. Sí, he pogut viure moments i espais per afirmar que l’ACO amb Jesús de Natzaret pot oferir aigua viva. Voldria recordar algunes experiències d’aigua viva que m’han anat calmant aquesta set que em produïa pel fet de caminar, a vegades sol i d’altres, acompanyat, com a consiliari general:
- el mateix comitè permanent amb les oracions inicials i el compartir les nostres vides personals sense deixarnos portar per la fredor de la feina pastoral del moviment;
- el comitè general on he percebut discretament que ha anat dibuixant la seva diversitat des de la petitesa en una família anomenada ACO;
- l’equip de consiliaris i consiliàries (general, zona, diocesà), que any rere any ens hem anat reunint per a fer pinya en l’acompanyament des de la humilitat i l’amor fratern;
- el grup del curs de formació de consiliaris i consiliàries laiques que em feien obrirme a nous reptes des de la bíblia, la teologia, l’acció…;
- l’equip de treball per a elaborar propostes de documents per al Consell General que em feia aprofundir en què, més enllà de les normes i la lletra petita, hi ha un Esperit que vol donar vida al moviment;
- les trobades més personals i íntimes amb diferents militants, responsables, consiliaris i consiliàries que han estat gratificants perquè m’he sentit un consiliari de les distàncies curtes en les relacions humanes impregnades de fecunditat i no de teories ideològiques que a vegades ens poden allunyar per molt eficaces que creiem que puguin ser;
- els contactes de germanor amb diferents persones per a demanarles algun servei de cara al moviment i redescobrir el gest de la multiplicació dels pans i els peixos amb els altres consiliaris i consiliàries;
- els plans de curs han estat reflex del que s’ha anat elaborant i rumiant en el cor militant i que hem anat acompanyant els i les consiliàries: per a iniciar el projecte obrer de Déu Amor anant per tot el món per a donar fruit (cf. Jn 15,16); per a formarnos en cos i ànima dient a una sola veu que Jesús té paraules de vida eterna (cf. Jn 6,68b); per a alimentar-nos, malgrat la pandèmia, de la molta vida de la Vinya Jesucrist com a sarments seus (cf. Jn 15,5a); i per a valorar des de la petitesa i la fragilitat la grandesa de sortir amb Crist a sembrar grans de mostassa davant un Consell que enamora (cf. Mt 13,31-32).
No és d’estranyar que la samaritana, en el diàleg amb Jesús, vagi descobrint que la seva vida tenia un potencial que li era desconegut fins llavors. Beure de l’aigua de Crist és purificar-se per tot allò que enterboleix la nostra mirada, paraules i gestos. Per això, en aquests anys he fet procés de maduració com la samaritana. Puc dir que, després del que he viscut com a consiliari general d’ACO, surto més humil capellà consiliari des de Crist, encara que sembli redundant. Reconec que he passat de ser un poltre desbocat a ser un ase de càrrega. Sí, fent-me càrrec de tantes coses i persones a la llum i al sabor de l’aigua viva de l’Evangeli. La dona li respon: “Senyor, veig que ets un profeta. Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.” Jesús li diu: “Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres adoreu allò que no coneixeu. Nosaltres sí que adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. Però arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat.” Li diu la dona: “Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.” Jesús li respon: “Soc jo, el qui et parla.” En aquell moment arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella. Llavors la dona deixà la gerra i se’n va anar al poble a dir a la gent: “Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?” (Joan 4,19-29)
Segur que una altra persona es posarà en el meu lloc amb el seu estil i experiència. Ja sabem que no serà un altre Pepe Baena, encara sort, sinó que serà un altre seguidor o seguidora de Crist que es posarà a servir aquest moviment d’Església que tant m’estimo. Si he aconseguit contagiar aquesta set evangelitzadora perquè una altra persona sigui consiliària general, doncs em sentiré amb ganes de deixar la meva gerra en el pou per a seguir a Jesús allà on em cridi. Molts dels samaritans d’aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona, que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet.» Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies. Per la paraula d’ell mateix encara molts més van creure, i deien a la dona: “Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l’hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món.” (Joan 4,39-42).
Moltes gràcies!!!
Pepe Baena Iniesta
