Please enable JS
Francesc Porret va estar sempre vinculat als veïns del barri de Sant Andreu, de Barcelona. Foto: Andreuenc.cat.

Records del Francesc Porret i Gay

El militant va morir el 29 de desembre passat

gener 08/Joan Andreu Parra/

[Quim Cervera i Duran] Vaig conèixer el Francesc Porret (1929-2023) quan l’any 1982 vaig arribar a Sant Andreu, com a vicari de la parròquia de Sant Andreu del Palomar. Ja sabia que era de l’ ACO (Acció Catòlica Obrera) i de seguida vaig saber de la seva activitat en el barri, com a fundador i president de l’Associació de Veïns. Venia sovint a la parròquia de Sant Andreu del Palomar, amb la seva estimada Pepa Brossa. Ja coneixia del Seminari el seu gendre, Josep Pascual, del curs de davant meu, que va ser de les primeres persones que vaig visitar a casa seva, en arribar a Sant Andreu, i vaig tenir una molt bona conversa amb ell i la Gemma, filla del Francesc i la Pepa. Em van situar i orientar en el barri estimat.

Francesc Porret, un home fidel, a la seva esposa, a la família, al barri, a la seva gent, a la classe obrera, al país, a la parròquia, a l’ACO, i tot mogut per una fe transparent i profunda.

Un home savi que, en la seva conversa, sempre agradable i que anava a fons, traspuava bondat i pau.

Un home honest que reconeixia les seves limitacions i defectes. Recordo quan li van fer un homenatge en un restaurant de Sant Andreu, va dir: “La meva dona no està aquí, perquè no està d’acord, en que m’hagi dedicat tant al barri, i a moltes activitats socials, i he descuidat l’atenció a la família”. Em va semblar d’una gran honestedat i de fer un reconeixement en púbic d’una defallença i a la vegada una valoració de la dedicació de la seva dona als fills i filles i a la casa.

Un home activista, amb un gran equilibri entre la reflexió, la pregària, el treball interior d’autoconeixement i l’acció envers els altres, especialment envers els que més patien: la gent gran (va fundar el Casal d’avis Bascònia de Sant Andreu)  els necessitats, els mes vulnerables. A la parròquia va insistir molt en crear el que em van dir “El Grup de barri” que intentava connectar la comunitat cristiana amb les necessitats i entitats del barri i viceversa. D’aquest grup va néixer, si no recordo malament, un grup d’atenció als interns en Centres Penitenciaris, i més endavant un Casal d’avis.

Un home preocupat per la marxa dels esdeveniments socials i polítics, amb opinió pròpia i que sabia preguntar per atendre i escoltar (en tinc experiència personal) el que pensaven els altres sobre la política, el paper de les associacions de veïns, el paper de l’església en la societat... Recordo que per l’any 1989 va iniciar el I Congrés de la Gent de Sant Andreu i em va demanar col·laborar-hi com a sociòleg. Sabia descobrir les qualitats de cada persona, el que podia aportar i ens ajudava a sentir-nos útils.

Era una home mediador, que sabia reconciliar parts i posicions en principi enfrontades. Un gran constructor d’espais de diàleg i de la pau. Un home-pont. Un demòcrata quotidià, a més de ser un antifranquista i contra tota dictadura dels poders i de la violència. 

Un home agraït. Recordo que em va agrair personalment i a l’Associació de  joves aturats de Sant Andreu, que vam constituir, que haguéssim atès i ocupat un del seus fills que cercava el seu lloc en la vida, i una ocupació que li donés horitzons. Estava molt preocupat pels seus fills, que li van donar moltes alegries i també patiments, els quals els intentava afrontar amb serenitat. I tot era possible, sobretot per la companyia, recolzament i plena dedicació de la Pepa.

Era un home que creava, pintava, formava part i en va ser fundador del Grup de pintors del barri, i apreciava la bellesa. Tot un home d’acció, tenia els seus moments contemplatius en el gaudi de l’art, realitzat i observat.

En definitiva, Francesc Porret i Gay, va encarnar l’essència i el nucli de l’ACO: ser cercador del Déu-Amor de Jesús en les persones, en les relacions interpersonals i descobrir la llum del Jesús vivent en els esdeveniments de cada dia, del barri, del país i del món. Un cristià complet. Un referent per mi i per moltes persones, de conviccions profundes, que com altres, ha mostrat en la seva senzilla i fonda, al costat i amb la seva inseparable Pepa, un cristianisme d’alliberament, un cristianisme arrelat en el poble, al costat dels més indefensos, de les víctimes de les injustícies socials, un cristianisme obert motor de l’acció, que ofereix regalat un esperit i un sentit dels moviments socials, i apunta vers una utopia, que engresca i esperona a apropar-s’hi.

El re-COR-darem i seguirà essent per mi un gran i bon testimoni. Descansi en PAU.

[Tinguem també present en la pregària a la Josefina Rofastes Palau, militant de l'ACO des de la fundació, que va morir el 29 de novembre passat. Dona del Lleonard Ramírez i mare de sis fills].

 

Ressò en diversos mitjans

Al Document d'ACO n. 10, 50 anys: L'experiència actual de l'ACO, entre els divuit testimonis podeu trobar a la p. 85 el de Francesc Porret (en aquell moment, any 2003, tenia 74 anys) on revela, entre altres coses que "tot el que faig, m’ha vingut sobretot de l’ACO: el sentit d’estar al servei de les persones, l’atenció a la gent, el compromís social... L’ACO és qui més m’ha donat".

Així mateix, alguns mitjans locals i nacionals han recollit el decés de Francesc Porret:



Altres articles


Subscriu-te al E-butlletí

Rebràs les noticies per correu electrònic!

INSCRIU-TE