Actualitat

AMB MOTIU DE LES PROPERES ELECCIONS A CORTS GENERALS
(9 DE MARÇ DE 2008)

Davant la convocatòria d’Eleccions Generals, la Plataforma d’entitats cristianes amb la immigració, amb el desig de contribuir al debat social i polític sobre els reptes que planteja el fenomen migratori al nostre país, vol proposar les següents consideracions:

1. Creiem que és fonamental que no es perdin mai de vista les arrels econòmiques i polítiques del fenomen migratori, principalment la pobresa i les enormes diferències econòmiques que encara persisteixen a escala mundial. És per això que demanem, un cop més, que els poders públics i la ciutadania multipliquin, en quantitat i qualitat, els esforços de cooperació al desenvolupament dels països més pobres i corregeixin aquelles polítiques que contribueixen a la generació de pobresa, desigualtat i guerra (deute extern, regles injustes del comerç internacional, exportació d’armes....).

2. La immigració no hauria de ser contemplada en els programes i actes de campanya electoral dels partits polítics com una eina de pura confrontació partidista, ni com una forma de captació fàcil de vots mitjançant l’explotació d’algun malestar social, ni simplement com un problema, sinó com un fenomen que, malgrat les dificultats, genera importants beneficis de tota mena per a les societats d’acollida i per als nouvinguts, sempre i quan es gestioni adequadament.

3. Amb tot, és essencial fugir de la tendència actual a fer un tractament purament utilitarista i mercantilista de la immigració, que la considera com a simple mà d’obra al servei de les necessitats econòmiques i dels interessos polítics del país o de càlculs electorals d’un govern, utilitzant els migrants com a boc expiatori quan disminueix la bonança econòmica i oblidant que es tracta de persones, amb els seus drets i la seva dignitat.

4. En aquest sentit, cal tenir sempre present que les problemàtiques que s’associen habitualment a la immigració són sempre mancances socials que ja existien abans de l’arribada d’immigrants. La immigració el que fa és posar de manifest aquestes mancances, que es poden agreujar quan els poders públics no prenen oportunament les mesures polítiques adequades.

5. Ens cal una altra actitud i una altra política d’immigració, diferents de la predominant actualment a Espanya i Europa, que mostra una tendència preocupant cap a l’enduriment del control de fronteres i la seguretat com a obsessions. Creiem necessari, en benefici del conjunt de la societat, una política que tingui com a veritable prioritat, més enllà de la retòrica, el respecte dels drets humans, la prevenció de la guetització, la promoció de la integració i la cohesió social, dedicant-hi els recursos econòmics necessaris.

6. Ens cal una política migratòria que, més enllà del combat contra la immigració il·legal, faciliti vies legals i segures per a l’entrada al nostre país, actualment molt restringides, per tal de reduir la mortalitat en les fronteres, evitar l’acció nefasta d’organitzacions que trafiquen amb éssers humans i reduir el volum de persones en situació irregular, condemnades a l’explotació laboral o l’exclusió social.

7. Així mateix, ens cal una política que prioritzi el respecte íntegre dels drets fonamentals de tota persona, sigui quin sigui el seu origen i la seva situació administrativa, que garanteixi la subsistència o el dret a treballar a tota persona mentre es trobi al nostre país, avanci cap a la igualtat en el tracte de nacionals i estrangers, i faciliti l’accés a la plena ciutadania als estrangers residents, incloent el dret de sufragi.

8. Finalment, com a Plataforma d’entitats cristianes, som molt sensibles a la llibertat religiosa, la qual comporta el dret a manifestar públicament les pròpies creences, com també a exercir amb llibertat i en condicions dignes les pràctiques corresponents a les diferents tradicions. Per això, demanem que es faciliti a les diferents comunitats religioses l’accés a llocs dignes dedicats al culte i la pregària. Ens preocupa, d’una manera especial, la instrumentalització política que sovint s’ha fet de les resistències que una part de la població ha manifestat vers aquests nous centres de culte.

Barcelona, 26 de febrer de 2008