Actualitat

L’eclesialitat a l’ACO és una qüestió que, històricament, ha suscitat debat. Per aquest motiu, al darrer Consell del moviment es va aprovar una resolució per abordar-la i s’ha entomat en la Trobada de responsables que es va celebrar el 17-18 de febrer, amb una trentena de participants, a la Casa Betània de Cornellà de Llobregat. Com va deixar clar el consiliari general Pepe Rodado, l’eclesialitat a l’ACO està fora de dubte, donat que al Document d’identitat (aprovat al darrer Consell de Veciana) s’indica només començar que “l’ACO és un moviment evangelitzador format per grups diversos de creients a l’Església de Jesús” (1.1.1.) i que “l’ACO viu fidel a l’Evangeli, a la classe obrera i a l’Església de Jesucrist. L’ACO és un moviment d’Acció Catòlica Especialitzada” (1.1.2).

Precisament, la trobada ha coincidit amb el fet que els bisbes de Catalunya (Conferència Episcopal Tarraconense) han aprovat per primer cop la petició de reconeixement del i la presidenta i del consiliari general d'ACO: https://www.tarraconense.cat/comunicat-de-la-reunio-n-254-de-la-cet/

Els participants es van distribuir en quatre grups de treball i van poder compartir les aportacions prenent com a guia el qüestionari previ que s’havia distribuït. En el resum que es va fer a la plenària podem destacar:

• Hi ha una mirada desconfiada vers l’Església més institucional que, sovint, no transparenta el missatge de Jesús i que sembla oposar-se a una Església més domèstica, senzilla i pobre.
• Cal saber discernir la imatge negativa projectada de l’Església (a vegades es correspon amb la veritat, altres hi ha interessos).
• Tot això és motiu de vergonya i dolor, però ho és perquè ens estimem l’Església (que és una institució humana i pecadora, com els propis militants). 
• Hi ha un problema seriós d’acollida misericordiosa a les nostres comunitats i de clericalisme (infantilització del laïcat, verticalitat en les relacions...).
• Hi ha una necessitat d’espiritualitat a la qual l’Església no està donant resposta.
• Cal destacar alguns referents a l’Església, als moviments i a les parròquies que sempre hi són i que ens han ajudat a conèixer un Jesús bo i no punitiu: consiliaris, matrimonis i dones a les parròquies, familiars, Càritas...
• Molts d’aquests referents ja no hi són, hauríem de plantejar-nos agafar el relleu nosaltres i portar aquesta veu a l’Església.
• A l’Església hi ha molts carismes i diversitat de models, l’important és la fidelitat a Jesús i als empobrits.
• Pertànyer a moviments és una experiència vivificant i estimulant de conèixer Jesús.
• Molta gent que no és de Pastoral Obrera connecta amb la línia d’Església comunitària que vivim i que proposa el propi papa Francesc: fraternitat, acollida oberta...
• Fer pregària i la Revisió de Vida, en particular, ens ajuden a situar-nos i a desenvolupar-nos en la vida quotidiana d’una determinada manera.
• Per creure’ns que podem ser referents i transmetre altres maneres de fer, cal, entre altres, més formació (Doctrina Social de l’Església, fonts d’espiritualitat mística...), autenticitat, no caure en la temptació del pessimisme i el negativisme...

En el tram final de la trobada, els responsables van poder compartir com s’està treballant el Pla de curs i quins objectius s’estan prioritzant als grups i a les zones, i es fer una Eucaristia d’acció de gràcies concelebrada pels assistents. La Trobada de responsables ha coincidit amb la trobada de laics “Primer Anunci” a Madrid, on Maria Martínez, Lucía Brenlla i Paula Carrillo han representat al moviment i amb la reunió del grup de coordinació de l’MTCE a Bèlgica, amb Montserrat Sidera i Josep Jiménez Montejo.

Com es fa la Revisió de Vida Oberta de la diòcesi de Madrid

El matí de diumenge es va dedicar a un taller sobre la Revisió de Vida Oberta (RVO) que es fa a la diòcesi de Madrid des del 2020 i que va ser impartit per Sílvia, Jesús i Toñi, que són el grup motor de militants que l’impulsen. Cada curs organitzen tres RVO en format presencial (a la parròquia de la Crucifixió, de Madrid, ben comunicada i ben acollidora) i telemàtic, que són acompanyades per dos militants, un que s’ocupa de dinamitzar el grup i l’altre de tenir-ne cura. En aquestes RVO, que duren entre 2 hores i 2 hores i mitja, el nombre ideal són 6-7 participants, tot i que en les convocatòries a vegades s’han arribat a aplegar fins a 10 persones o altres menys.

Els talleristes van explicar que la clau és la preparació que comença entre 4-6 setmanes abans de la convocatòria amb reunions prèvies on es concreta el disseny de la invitació, a qui es convida (cada militant dels dos grups de Madrid pensa en gent particular a qui fer l’oferiment: persones amb qui ens relacionem que sabem que estan en recerca, antics militants de la JOC, companys de feina o amics del barri...), el lloc físic on es farà, conversa prèvia amb cada participant... 

La RVO comença i acaba en la mateixa jornada amb una estructura similar: presentació dels participants, lectura d’un text que ajuda a posar-se en predisposició, veure (es fa una roda de fets, se sintetitzen i es pacta el fet concret), jutjar (què penses i què ens diu Jesús i l’Evangeli), actuar (què podem fer) i celebrar (pregària i cafè compartit). Cada espai està delimitat amb uns minuts de silenci per integrar el que s’ha anat reflexionant. “Hem d’adaptar el mètode al procés i a la gent que participi. Pensem que hi ha gent que no ha fet mai Revisió de Vida”, va recalcar la Silvia Fuentes. 

L’objectiu de la RVO no és pas iniciar a l’ACO (tot i que pot quallar lateralment, és el cas de Toñi, que va conèixer el moviment a través de la RVO), sinó apropar-se a altres persones i oferir el mètode la Revisió de Vida. De fet, ara estan veient que el repte és com donar resposta als participants (hi ha repetidors en les convocatòries).   

Podeu consultar l’àlbum de fotos de la Trobada de Responsables a l’enllaç: https://flic.kr/s/aHBqjBeJHR