Benvolguts i benvolgudes,
El dia 6 de juny, estant a S. Roque - Porto (Portugal) assistint a un seminari promogut i organitzat per la LOC/MTC, vaig escriure un esborrany de les noves experiències d'aquest breu trajecte fet al vostre servei. Ara en temps d'estiu el passo en net i us l'amplio.
Fa cinc mesos, concretament el 15 de març, durant la jornada general de formació de responsables a Vic, vosaltres vau dipositar en mi la confiança per formar part del nostre Petit Comitè com a president del moviment. Us en dono les gràcies. Ho faig de tot cor i ho faig ara, no vull esperar més endavant ja que aquests mesos que fa que hi sóc ja estan plens de motius per donar-vos-les.
Us ho explico:
Un dels motius és que fent de president començo a conèixer amb més amplitud de mires com de gran és el nostre moviment, què representa socialment i, també, la riquesa i gratuïtat que té això de poder formar-ne part com a militant. Aquest conèixer en profunditat el moviment l'inicies quan vas obrint les portes més enllà del teu grup de RdV i acceptes fer de responsable de grup; quan obres les portes de la zona i et fas responsable de zona o bé quan assumeixes fer-hi algun altre servei: secretaria o comissió d'iniciació o de formació, etc. En definitiva, quan vas agafant responsabilitats dins del moviment, passa que el coneixement que ja tenies dels militants, dels altres grups, de les altres zones i dels altres moviments s'amplia i s'aprofundeix en el vessant personal i també en l'organitzatiu. T'enriqueixes i pots actuar amb més coherència personal i sobretot amb més comunió dins el teu moviment.
També quan surts del grup i agafes responsabilitats veus que hi ha altres moviments i grups cristians com la GOAC-HOAC, la JOC, el MIJAC (moviments obrers germans) i realitats més àmplies a les quals pertanyem com l’MTC (d'Europa), l’MMTC (d’àmbit mundial) o bé les diferents delegacions de pastoral obrera de les diòcesis de Catalunya, en què pots adonar-te que tots estem treballant per viure i portar l'Evangeli de Jesucrist a la nostra societat en les circumstàncies concretes que la conformen. Amb molts d'aquests grups humans, l'ACO fa anys que hi comparteix trobades, seminaris, etc. Jo ho he pogut experimentar en aquest seminari a Portugal, i per a mi ha estat molt i molt enriquidor adonar-me que som moltes les persones que, analitzant la realitat, fem propostes per treballar-hi dia a dia tot demanant al Senyor de ser llevat dins la pasta per tal que es vagi instaurant el seu Regne.
Un altre motiu, per donar-vos les gràcies, és que em sento afortunat de formar part del meu propi moviment, el nostre, un moviment ric en vivències i serveis, en que tots ens alimentem de la mateixa saba, som militants cristians, obrers; o sigui compromesos en el món, persones que sento que esteu al meu costat, m'aprofiteu i em doneu suport.
Si a tot això exposat anteriorment hi sumo la bona sintonia i la dinàmica de treball del Petit Comitè i els diferents responsables de zona i els responsables de les comissions, puc expressar-vos que, ara per ara, la responsabilitat de la presidència de l'ACO m'està resultant fàcil, poc feixuga, enriquidora i sobretot molt gratificant.
Demano al Senyor que això que ja estic rebent us ho pugui retornar servint-vos durant el temps que queda i , també, que us animi a servir el moviment des de la vostra realitat concreta i sense por.
Una abraçada!