octubre 29/Admin/
“Cercava trobar-me amb Jesús i marxo amb Jesús més viu en mi”. ”He conegut una felicitat que feia anys que no sentia. Quin grup!”. “Cercava silenci. He tingut una experiència molt intensa, he plorat molt. Donar gràcies per tantes, tantes, tantes coses! Pau immensa”. “Potenciar la fe, l’esperança i l’autenticitat. Ser canals de misericòrdia. Gràcies per la trajectòria”. “Contemplar el Déu que no actua. Gran emoció. He plorat molt d’admiració per Jesús. Sóc més lliure, tinc menys por, tinc més fe”. “El tema dels Exercicis i la dignitat. Abocar-me en el perdó. Tinc molta pau” .”Necessitava descans i dedicar temps a Déu. Sento alegria i felicitat”. “Venia amb moltes expectatives. Se m’han remogut moltes coses; batalles interiors, lluites... Em sento transformada, la motxilla plena d’amor”. “Venia amb resistències. Veig renovada la meva opció vers , potser, menys quantitat però més qualitat en el què faig”. “He après moltes coses. Ho haig de pair”. “M’ha resultat un recés molt diferent”. ”Les aportacions de la gent m’emocionen. Vertigen la contemplació sobre Jesús rentant els peus...Deixar-se estimar”. “Se m’ha fet molt curt. Grandesa de la Dignitat. Treball molt intens”. “Obertura. Retrobar Jesús molt proper. Plorar d’alegria”. “Buscava pau. La he trobat en les contemplacions”.” Venia amb dubtes. Goig de compartir i de tornar a enamorar-me de Déu”.
Aquestes són algunes de les aportacions telegràfiques que vam abocar la darrera nit, sota els porxos del jardí. Es tractava de posar en comú “l’abans i el després” d’aquests dies intensos. Es va crear un clima increïblement dens de silenci gràvid, respecte profund, estimació electritzant, i adoració del Misteri present en cadascú,... Pensàvem acabar a les 11, com cada dia, i eren dos de dotze quan vam haver de concloure a contra-cor, perquè es feia tard. Com cada vespre, una suau melodia de Taizé omplia aquell silenci que es podia tallar i, unint-nos les mans, abans d’anar al llit, donàvem el petó al nostre Pare-Mare que està en el cel...
Era la 4ª nit del Exercicis Espirituals. 27 persones de tota edat i molta vida, amb el desig de “contemplar-nos i contemplar, des de la Dignitat de Déu en Jesús”.
En el rerefons explícit, la meditació profunda i càlida de la Mercè Solé el Divendres Sant: Jesús mor a la creu amb dignitat. Ella, conscientment o no, va resseguir el passos de sant Ignasi als Exercicis Espirituals i ens va facilitar els nostres, aquests dies.
Les llargues estones de pregària personal davant del Misteri de la vida i de la Vida; l’escolta gratuïta del silenci que cantava entre les pedres de la riera d’Arbúcies, i també les converses sinceres, les pregàries comunitàries i especialment les eucaristies del capvespre ,i la memorable eucaristia al cim de la creu amb el Marc assegut damunt l’altar, molt atent, i la Núria embadalida al costat de l’Oriol que ens oferia el Pa i el Vi . Tantes emocions i tant d’Esperit van anar obrin plecs i plecs ocults, potser des de feia temps, en els racons dels nostres cors.
Tots hem acabat reconeixent que som els mateixos de sempre però quelcom ens ha canviat. Això que ens bull a dintre i ens cal explicar-ho, transmetre-ho a la Galilea nostra de cada dia. I aquesta alegria ningú no ens la prendrà.
Isidre Ferreté
