Els dies 19 i 20 de novembre convocats pel Departament de Pastoral Obrera de la Conferència Episcopal Espanyola, ens vàrem reunir delegats diocesans a Àvila, militants de diferents Moviments Apostòlics obrers i equips de Pastoral Obrera. El lema de les XXII Jornades Generals de Pastoral Obrera va ser “Església compromesa pel treball decent”.
De les nostres diòcesis vàrem participar: Anna Luque, Jordi Cordero i Carmen Paños (ACO – diòcesi de Terrassa), Miguel Àngel Badia i Lorena Medina (JOC – diòcesi de Terrassa), Jesús Jiménez (ACO, president – diòcesi de Sant Feliu de Llobregat), Maria Martínez (ACO, presidenta – diòcesi de Barcelona) i Josep Escós (ACO – diòcesi de Vic).
El dissabte dia 19 després de les presentació de les jornades va tenir lloc la ponència a càrrec de D. Pedro José Gómez Serrano amb el títol "El treball: una benedicció entre dues malediccions".
Va iniciar la ponència amb una frase del discurs del Papa Francesc als cartoners el 20/12/2013. Estamos viviendo en una cultura del descarte, donde fácilmente hacemos sobrar no solo cosas, sino personas.
Fa referència al bon treball i el bé que fan a la societat els que van recollint cartons pels contenidors.
La ponència la va desenvolupar en 5 apartats:
Com a resum de la ponència ens va fer reflexionar, que el super treball per tal de poder consumir més i més va en contra de l'Evangeli. Que les coses no tenen vida i les persones sí. Que és important la tasca educadora en tots els sectors de l'Església pel tal de fer persones crítiques i lliures per opinar. Fer una tasca profètica contra la precarietat i la manca d'estabilitat. Cal crear espais per compartir la situació laboral entre els afectats tant de treballadors com d'empresaris... Demanar una ètica als empresaris cristians, als emprenedors... Exigir a l'Església que sigui una empresària evangèlica, cooperativista, sindicalista...
Posteriorment els participants a la jornada vàrem poder explicar diferents experiències viscudes o manifestar propostes sobre el treball decent que es porten a terme a les diòcesis on viuen.
Com a conclusió es pot veure que es van fent passos sobre aquest problema i que poc a poc els bisbes, alguns més que altres, comencen a fer-se ressò d'aquesta situació.