Els moviments d’Acció Catòlica —JOC, MCPC, JARC, MCJ, MUEC, ACO, MPCB, GOAC, MCA, MIJAC— vam celebrar un Recés l’1 d’abril a l’església de Sant Pau del Camp, amb el títol «Jo us infondré el Meu Esperit, i recobrareu la Vida», sent el ponent el Ramir Pàmpols.
En la pregària inicial i amb diferents textos ens definia Esperit: «En l’Antic Testament el terme “esperit” significa l’alè, el vent o la consciència, i expressa el dinamisme humà o diví. L’home posseeix l’alè vital que Déu li dona i li treu quan vol. D’altra banda, Déu, per mitjà del seu Esperit, fa present la seva força vital i inspira les persones que actuen com a instruments seus en la història del poble. En el Nou Testament, el terme té encara un significat més ample. L’Esperit és la força de Déu que es fa present en el món per mitjà de Jesús i que es visibilitza sobre Jesús o sobre el creient en forma de colom, de vent, de flames, o és donat al creient com una aigua o com un segell sobre el cor. Jesús és portador de l’Esperit i, des de la resurrecció, donador de l’Esperit. L’Esperit és qui transforma el cristià i el constitueix una nova criatura reconciliada amb Déu, el fa realment fill de Déu».
En la ponència «Quin ha de ser avui el testimoni de l’Església», va fer unes qüestions prèvies perquè li agradava dir-nos que ser testimoni és «posar la pell i l’ànima al servei de la nostra experiència de fe en Jesucrist i el Misteri de Déu» i va continuar desenvolupant diferents punts: «Com concebre i experimentar ser una Església», «Els desafiaments culturals que posen en risc el nostre testimoniatge», «Desafiaments de les cultures urbanes», «L’anunci de l’Evangeli», «Evangelitzadors amb Esperit», «Algunes pistes que condueixen a l’experiència de Jesús i que motiven el nostre ser testimonis evangelitzadors».
Després de la seva exposició vam fer una posada en comú, dedicant també un temps de treball personal, més tard celebrant l’Eucaristia i vam acabar amb un pica-pica a on ens vam presentar els diferents moviments que havíem participat.