abril 13/Jordi Fontbona/
Em preocupa la situació actual que estem vivint a Catalunya, tant per la incertesa de l’atzucac polític actual, com també per la dinàmica, cada vegada “menys pacífica” que es va generant a casa nostra. Ben mirat, si ho comparem a les manifestacions massives a partir del 2012, i no diguem a l’1 d’Octubre, on davant de la brutalitat policial, vam ser capaços de donar una lliçó de pacifisme i de no-violència activa que va donar la volta al món.
És per això que penso que, davant d’una espiral cada vegada més violenta i agressiva per part del govern espanyol, hem d’estar molt amatents per no caure en la seva provocació descarada i que, no només vulnera tots els drets a unes aspiracions legítimes de Catalunya com a país lliure, sinó també contra les persones concretes que han liderat el procés i que són els seus representants escollits (Empresonaments i Exili)
Potser ha arribat el moment que aquests líders polítics i socials han de deixar molt clar i dir ben alt que la violència no és el camí, ja que podem caure en la seva trampa repressiva que justificarà l’aixecar el llistó repressiu i violent, cada vegada més alt contra persones, institucions i drets.
I a la vegada, penso que com Església de Catalunya, que fins ara i com a col·lectiu de bisbes catalans i capellans, s’ha posicionat molt bé en el procés català, penso que potser es fa necessari que, davant el moment d’incertesa actual, deixem ben clara quina és la resposta cristiana, la que ens ve del seguiment de Jesús i que es basa en l’amor a l’enemic. Aquest és el principi fontal i la matriu de la que emana el sentit de la no violència activa. I que, en el nostre temps, l’han plasmat i universalitzat els seus apòstols com Ghandi, Luter King. I també, d’altres, com el nostre Pere Casaldàliga, català universal, que el 1977 deia: “Estic contra tota violència i contra tot el que atempta contra els drets humans, ja sigui a Amèrica Llatina o la Sibèria”.
Amb aquesta humil aportació només voldria manifestar la meva preocupació com a català vell, davant el moment difícil que estem vivint a Catalunya. I espero que l’espiral de violència extrema de part de l’estat espanyol, i que, cada dia va a més pot, per reacció espontània, generar un efecte dòmino, cada vegada més proporcional i perillós de part nostra.
Jordi Fontbona
