novembre 12/Joan Mercader/
(Testimoni de Joan Mercader que va ser llegit al Comitè Català del 6/10/2018)
Fa varis anys formava part de la comissió d’economia, estàvem a Rivadeneyra. La Rafi de presidenta, en Xavier Such de president i l’Anna Maria del Poble Nou, responsable d’economia.
L’Anna Maria va caure malalta i ho va haver de deixar. Aleshores, en Xavier em va demanar si podia agafar la responsabilitat. No m’hi vaig poder negar. Després de tants anys formant part del Moviment i agraït com n’estic, ho vaig trobar del més natural, tot i no tenir ni idea d’economia. El temps que portava a la comissió m’havia fet veure que no calia ser-ne un expert, encara que sempre és millor saber-ne, però feia anys que la disciplina estava consolidada i el que es necessitava és que altres militants estiguessin al cas dels balanços i pressupostos per donar-li autenticitat. Aquest és el paper de la comissió i el responsable n’és el cap visible. Ara, amb en Joan Comella, s’ha guanyat molt, perquè ell sí que en sap i hi entén.
Tal com he dit abans, amb els anys que porto a l’ACO he estat responsable de grup i de Zona i la responsabilitat sempre és un compromís, un pas més per ajudar a que les coses funcionin.
L’ACO es defineix com un moviment evangelitzador, això vol dir sortir cap en fora, per això estem presents al Moviment Europeu de Treballadors Cristians, al Moviment Mundial, tenim cura d’abastir als diferents grups de fora la diòcesi i nodrir i enriquir a tots els grups en general. Per dur a terme tota aquesta tasca, es necessiten diners i aquí entra en joc la comissió d’economia. Tal com vaig dir en una reunió d’aquesta comissió, si els apòstols i primers cristians no haguessin comptat amb l’ajut econòmic i solidari de les primeres comunitats, encara no haurien sortit de Jerusalem.
Avui en dia fem servir la paraula evangelitzar, que ens ha vingut donada a través del temps i la història, d’una manera inconscient, quan el temps ha canviat notablement i ja no es donen les condicions que ho afavoreixin. Jo no em reconec com un evangelitzador i crec que a molts dels militants els passa el mateix. El que intentem fer, i aquí el Moviment ens hi ajuda molt, és enriquir-nos espiritualment per esdevenir uns ferms testimonis de Crist, segons els “talents” de cadascú, per fer realitat aquella frase de, “potser la nostra vida és l’únic evangeli que la gent llegirà”, o alguna cosa semblant.
Vull donar les gràcies a la Marília, la Cèlia i a tots els anteriors responsables i membres de la comissió d’economia per l’entrega generosa del seu temps.
Continuarem treballant.
Joan Mercader
