maig 15/Josep Jiménez/
Els passats dies 13 i 14 de març vam tenir la Jornada de Consiliaris anual de l’ACO. Hi vam participar una quinzena llarga de nosaltres. Vam treballar entorn del tema: L’ACO que volem, l’ACO que ens cal, i ho vam fer partint de dues reflexions. Divendres al vespre en Pep Soler ens va una reflexió inicial i després ens va presentar l’Evangelii Gaudium i les seves concomitàncies amb la tasca de l’ACO. Dissabte en canvi vam escoltar la ponència d’en Quim Cervera que duia per títol Riqueses i febleses de l’ACO. També us posem l’enllaç perquè la pugueu llegir amb calma, ja que és una mica més llarga.
També us oferim els punts d’insistència del treball de grups que vam fer dissabte. Partim del text proposat en la reflexió d’en Quim Cervera:
- “Volem conèixer Jesús”.
- No és freqüent avui aquest interès explícit. Cal estar-hi atents i estar atents a la gent interessable.
- Aquesta atenció a gent nova sovint porta a un estat personal d’inquietud.
- Hi ha gent a l’ACO que no en té prou amb la RV i “volen conèixer Jesús” amb més pregària, més celebració, més intimitat. Tasca nostra de consiliaris és facilitar-los-ho.
- Hi ha gent que no diuen voler conèixer Jesús, però sí volen viure amb més humanitat, amb més entrega a la causa de la justícia, als barris, etc. Els consiliaris compartint les mateixes lluites i sense dir una paraula confessional, fem de fet, ponts i punts de referència vers Jesús.
- És complicat ser consiliari i a la vegada tenir la responsabilitat de ser rector de parròquia.
- Importància de que s’afavoreixi l’amistat en els grups i d’acompanyar els processos d’envelliment. Es podria fer una fitxa de RV per als militants grans per anar acceptant la seva situació. És important que els responsables tinguin el cens dels malalts que hi ha a cada grup.
- Cal promoure que els militants cuidin la fe dels seus fills adolescents i joves. Observem una forta influència contra la fe ens els Instituts. Hi ha militants que tenen cura d’introduir la fe als seus fills des de petits.
- Invitació a l’escolta i al coneixement de l’Evangeli. Ens cal insistir en la prioritat de Jesucrist com a motor. Ha de quedar clar que el motor és Jesucrist, no la nostra fe.
- Importància de la comunicació sincera en el grup, de trobar-se i parlar. Alguns diuen: és la millor estona de la setmana.
- Cal que els cristians trepitgem la terra, i com el gra de blat, anar morint donant fruit.
- Ens costa escoltar i acollir l’Esperit, la seva veu. I el que ens diu a través de les accions que ja es fan, no de les que s’haurien de fer.
- Importància d’oferir una espiritualitat seriosa i profunda als militants per poder deixar-nos configurar per Jesús.
- Importància del testimoni personal i col·lectiu.
Josep Jiménez Montejo
